EXPERIMENTA

Què m'han explicat?

·Avui el dia 7 de març, hem començat un nou tema a l'optativa que s'anomena "Experimeta" on farem molts experiments i blogs. La meva amiga companya de classe em va dir que farem un coet i un experiment de un disc/CD, que supuestament serà una "il·lusió  optica" i també el metode cièntific. Només em va dir això.

ELS MEUS EXPERIMENTS

·Els meus experiments que vaig fer, van ser un slime i coca-cola amb mentos, pot ser que havia fet més però no em recordo. El slime vaig fer amb aquest materials: farina, sabó i pasta de dents. Primer agafes un bol buit i tens que posar una mica de farina, després de posar farina, li posis una mica de sabó i tens que barrejar una mica. Després ens surt com una masa estranya i ahí posem una miqueta pasta de dents. Lo pitjor es que després es secava el slime. I coca-cola amb mentos es molt fàcil de fer-ho, primer obris la coca-cola i li posis un mentos i surt molta espuma disparada, això passa perquè la textura rugosa d' aquestes pastilles afavoreixen la formació de bombolles que, sumat als canvis físics a dalt esmentats, origina l' efecte desbordant del liquid cap enfora de l' ampolla podent assolir diversos metres d' alçada. 

IMPOSSIBLE

·El professor ens va ensenyar una carta amb talls molt estranys i teniem que haver juntat les peçes per a que ens surti tota la carta normal que semblava impossible de fer, però no teniem que girar la carta perquè ahí es on està el sectret del truc. Jo havia pensat en juntar els costats. Primer, jo vaig intentar amb un paper, la primera i segona vegada no em va surtir, però jo sabia que teniem fer alguns talls, alguna cosa així, i al tercer si em va sortir. Vaig pensar en fer dos talls en un costat i en altre costat només un tall, i després girar una peça de la carta al revés, en primer i segon no em van sortir perquè havia dos talls en els dos costat i no havia girat una peça de la carta al réves.

Aquí et mostro els intents fallits:

·Al segon intent (seria la segona foto) sí que vaig girar la peça però alguna cosa vaig fer mal i no em va sortir. I també vaig grabar un video I el vaig editar, per això em va ajudar la meva germana petita per agafar el meu mòvil. Havia trencat les dues cartes però no em vaig preocupat perquè vaig tenir una carta més al meu armari, tinc una més carta però es molt gran per això vaig utilitzar la petita.

Així em va quedar el video:

Mètode Científic

El mètode científic és una metodologia per obtenir nous coneixements, que ha caracteritzat històricament la ciència i que consisteix en l' observació sistemàtica, mesurament, experimentació i la formulació, anàlisi i modificació d' hipòtesis.

·Al mètode científic hi ha cinc pasos:

1) Ens fem preguntes:

 Quin color es el que repeteix més?

2) Fem una hipòtesis:

 En aquests casos no sempre es el mateix color perquè en alguns pots de lacasitos hi pot haver més groc que taronja o verd per exemple i no hi podriem saber exactament.

3) Experimentem:

Vam obrir el nostre tap de lacasitos i els vam contar.

4) Analizem el resultat:

En el nostre pot de lacasitos hi van haver 6 colors diferents i són 6 taronges, 1 blau, 3 verds, 5 blancs, 3 vermells i 4 marrons. 

5) Fem una conclusió:

En el nostre cas, el color que es repetia més, va ser el taronja.

..............................................................

·Un dia jo vaig faltar a classe i la meva companya em va comentar que havien vist un video sobre l'electricitat i l'aigua on feien una hipòtesis, jo el vaig veure però a casa i en aquest video mostraven si l'aigua salada condueix l'electricitat i va resultar que si, primer el noi va intentar en un recipient amb només sal i no hi va haver l'electricitat i així també va probar amb només aigua i tampoc hi va haver l'electricitat (el noi feia aquest experiment amb tipo dos cables, i hi havia una bombeta, si hi havia l'electrecitat la bombeta se encendià). Doncs el noi va barrejar l'aigua i sal i si hi va haver l'electricitat. També vaig trobar una informació com important al video que, en qualsevol l'aigua que entrem es convertirà en l'aigua salada perquè en el nostre cos les glàndules sebàcies que cobren el nostre cos amb sal.

CINTA DE MÖBIUS (August Möbius)

·August Ferdinand Möbius va néixer el 17 de novembre de 1790 i va morir el 26 de setembre de 1868. Agust Möbius va ser un matemàtic i astrònom alemany. Pioner de la topologia i descobridor de l' objecte no orientable, conegut com a Cinta de Möbius. Va ser estudiant i mestre a la Universitat de Leipzig i un dels ajudants Carl Friedrich Gauss. D'entre les seves obres sobresurten: El càlcul baricèntric (1827) i Els elements de la mecànica celeste (1843). El 1858, va descobrir la cinta o banda que porta el seu nom.

·A classe vam parlar sobre la cinta de Möbius que es una cinta infinita i que la va descobrir un matemàtic que s'anomenava August Möbius (Moebius), i doncs el Cesc ens va explicar i ens va mostrar com es feia aquesta cinta, després haviem sortit a prop del col·legi a veure on podriem trobar-la. Per exemple la podem trobar en els cotxes (marca Renault), en el signe de reciclatge, en el amor (t'estimo infinit), a la asignatura de mates (el 8), a la empresa que es diu Meta, etc...

·També vaig grabar un video per demostrar com es fa la cinta de Möbius i que podem fer amb ella (retallar més):

·Doncs com deia a mi no em va sortir 2 redondes juntes però no pasa res ja que continua sent cinta de Möbius.
·Aquesta es la cinta de Möbius:

La roda de Newton

La roda de Newton es un cercle que té els colors principals d'Arc de Sant Martí i fa com un efecte òptic  (és una organització abstracta il·lustrativa d'ombres de colors). Newton va pensar en reunir els colors i que el doni la llum blanca i doncs així va sortir la "roda de Newton".

Per fer la roda de Newton necessitarem:

·Un CD, dues o una plantilla de paper i un fil/cordill.

Primer hem de fer dos forats al centre de CD amb un trepà eletric (un forat a la dreta i l'altre a esquerra). Després agafem un paper i li fem la mida de CD i el dividim en 6 parts i aquests parts els pintem amb colors d'Arc de Sant Martí (Vermell, taronja, groc, verd, blau i lila). Quan ja teniem acabats les plantilles, les enganxem al CD i amb llapis pasem per on estan els forats per a que passi el fil/cordill i li fem un nus. Tenim fet el CD, ara tenim que donar-li unes quantes voltes al CD i agafar de les puntes del fil i sortirà com un color blanc.

Així em va quedar la meva roda de Newton:

...............................................................................

(Queda algo així el color, no surt el color tan blanc com en la foto).

Reptes amb pals

·En aquest tema haviem fet reptes amb pals (en veritat eren escuradents però no hi haviem), haviem de escollir alguna parella i fer un video junts amb reptes. Per practicar en classe, el nostre professor ens havia posat un video com exemple i estavem fent així reptes.

·Vaig grabar el video amb Fernando:

Vaig grabar i editar, en canvi Fernando em va ajudar amb moure els pals i etc ja que jo no tinc vuit mans òbviament... Em va agradar molt fer aquest video i editarlo, em relaxa molt editar perquè es un dels meus petits hobbys! Espero que et agradi el meu video. :)

Pons d'Icart

·Luís Pons d'Icart va néixer entre els anys 1518 i 1520 i va morir a el 23 de juny a l'any 1578. Luís va ser un jurista, epigrafista i arqueòleg. El seu avi, Lluís d'Icart i de Requesens, i el seu pare, Joan Ponç, foren governadors de Nàpols, a més d'haver ocupat altres càrrecs a ciutats d'Itàlia. El fet és que el 1545 tornà a Tarragona i hi exercí com a advocat. Entre altres càrrecs, fou jutge general de les apel·lacions de la Ciutat i Camp de Tarragona i advocat del Capítol de la Catedral. Va anotar, traduir i catalogar un nombre important de làpides i inscripcions trobades a Tarragona. 

El dia 3 de maig, el meu grup d'experimenta vam sortir a una sortida al anfiteatre i va venir un conegut del nostre professor que imitava al Luis Pons d'Icart (en veritat el nom del conegut del Cesc es diu Jaume) i ens va explicar moltes coses. Primer al arribar, Pons d'Icart ens va mostrar un mapa de Tarragona, però no va ser un mapa modern i tal, el mapa va ser vell i el va pintar un pintor que s'anomenava Anton van den Wyngaerdey.

Així es veu el mapa:

I aprop d'una església hi va haver un convent de monjes. Pons d'Icart ens va contar que el seu pare era un militar i volia que el seu fill també sigui un militar de gran però ell no volia ja que a ell li agradava la escriptura i tampoc li agradava matar a la gent (no era la solució). Ens va contar que va haver un maestre de cases (el que construeix les cases) i aquest home estava fent una casa i a ell li va faltar una pedra i doncs va agafar una pedra important on hi havia escriptura i la va posar ahí, òbviament a Pons d'icart no li va agradar això. I la pedra que quedava la va agafar i la va portar a un museu per protegirla ja que hi havia un missatge dels romans. Ens va contar sobre algunes persones importans com Francesc, Isabella Càtolica i moltes més es que no em recordo. També ens havia contat sobre la primera imprenta a la universitat que va ser a Lleida i la va crear Johannes Gutenberg. A mi em va agradar la sortida, òbviament, no em recordo de la majoria de les coses però amb algunes he aprés, jo volia mirar més el museu era molt interesant sincerament. 

Numer Pi

Una mica d'explicació:

·El nombre pi, també conegut com a π, en les matemàtiques és un nombre irracional. Això vol dir que no és exacte ni periòdic, ja que té una quantitat infinita de decimals. Pi demostra la relació de la longitud d'una circumferència amb el diàmetre. I el que dona es 3.14, un numer infinit clarament.

També podem calcular el numer pi, es molt fàcil, només tens que calcular la longitud i el diametre d'una cosa que sigui de forma circunferencia i els resultats els dividim.

Mostrare com fer-lo:

HOLOGRAMA 

El dia 9 de maig, el nostre professor ens va donar uns papers de plàstic i unes plantilles per poder fer la forma/figura d'aquesta piràmida. I en aquesta plantilla hi havien com unes liníes i haviem de remarcar-ho però no tallar-lo i doncs quant ja tenim retallat i marcat, on hi havia la linía més petita, hauriem de posar una mica de cinta adhesiva per enganxar-lo darrere i que paregui una piràmida. I per a que ens sirvi aquesta il·lusió, necessitarem posar un video de les hologrames al mòbil i damunt de ell posar aquesta piràmida que vam fer.

Una mica de explicació:

·L'holgrafia és una tècnica avançada de fotografia que consisteix a crear imatges tridimensionals. Per crear aquest efecte s'utilitza un raig làser que grava microscòpicament una pel·lícula bifocal. Va ser inventada el 1947 per l'hongaresa Dennis Gabor, que va rebre per aquest desenvolupament el Nobel de Física.

La seva aplicació actual s'està expandint de manera desenfrenada, des de les targetes de crèdit fins a les etiquetes adhesives de seguretat. Tanmateix els hologrames com a etiquetes de seguretat són els més comuns, això per les creixents amenaces d'imitació i la gran pèrdua de reputació en el mercat d'alguns productes. Els hologrames de seguretat estan dissenyats per combatre la falsificació, gràcies a les seves propietats òptiques úniques per difractar la llum i crear efectes virtuals en 3D, els quals són impossibles de copiar amb un escàner o una fotocopiadora.

Jo penso que les hologrames podrien revolucionar el futur de utilitat de les coses com per exemple un objecte tecnològic o un rellotge, m'imagino que hi han com uns botons i pulses un per veure o trucar un àmic i per buscar coses, hi apareixerà com en tres dimensions. O per exemple per demostrar les dades o alguna cosa així. Per què digo això? Es perquè jo de petita jugava un joc i hi havia tipo un rellotge així i feia voltes, hi podria veure dades i etc. També vaig veure algunes pel·lícules on aperecien alguns objectes i hi mostraven a la persona quan pulses un boton i etc. M'agradaria molt tenir un rellotge així.

Vaig grabar un petitet video de com era l'efecte d'aquesta il·lusió òptica:

EL NOSTRE EXPERIMENT

·En aquest tema haviem d'anar en parelles o en grup de 3, doncs jo vaig anar amb Nollver i Thairy. Aleshores i el nostre professor ens va explicar el que hem de fer un experiment fàcil (no una bomba nuclear òbviament jaja) i doncs el meu grup vam estar buscant un experiment que sigui fàcil de demostrar i vam escollir un experiment que té a veure amb la capli·laritat "L'aigua que puja". I òbviament vam repartir el materil.

Una mica d'explicació que és la capil·laritat: 

La capil·laritat és una propietat dels fluids que depèn de la seva tensió superficial, la qual, alhora, depèn de la cohesió del fluid, i que li confereix la capacitat de pujar o baixar per un tub capil·lar.

Quan un líquid puja per un tub capil·lar, és perquè la força intermolecular o cohesió intermolecular és menor que l'adhesió del líquid amb el material del tub; és a dir, és un líquid que mulla. El líquid continua pujant fins que la tensió superficial és equilibrada pel pes del líquid que omple el tub. Aquest és el cas de l'aigua, i aquesta propietat és la que en regula parcialment l'ascens dins de les plantes, sense gastar energia per vèncer la gravetat.

Tot i això, quan la cohesió entre les molècules d'un líquid és més potent que l'adhesió al capil·lar, com el cas del mercuri, la tensió superficial fa que el líquid baixi a un nivell inferior i la seva superfície és convexa.

I per fer aquest experiment necessitarem l'aigua, 3 gots de vidre transparent per veure millor, colorants i tovallons de paper. 

El procés es aquest: 

Farcim els tres gots amb aigua fins a la meitat. Afegim als gots diferents tipus de colorants.

Després col·loquem els tres gots en fila.

Dobleguem dos trossos de paper de cuina en quatre parts al llarg, i introdueixem un dels extrems al got del mig. Fem el mateix amb el recipient que conté un altre colorant.

La veritat es un experiment molt interesant. També vam fer un powerpoint per explicar però jo vaig fer una redacció al blog per explicar-ho millor (no ho sé però prefereixo fer-ho així i explicar-ho ja que m'agrada molt escriure).

Un petit video per demostrar el procés, ens va salir molt bé:

Algunes observacions:

·Jo vaig notar que el blau té més pigment que el vermell i el groc per això va pujar més ràpid que els altres colors.

·Tots van pujar sol que no es veien bé com per exemple el groc i el vermell.

Larry Walters

·El dia 30 de maig, el nostre professor a Experimenta ens va explicar sobre un personatge que el va conéixer en un espectacle de Berto Romero perquè explicava molt de Larry Walters.

 

Larry Walters (Lawrence Richard Walters) va ser un camioner estadounidense que, el juliol de 1982, va lligar quaranta-cinc globus meteorològics inflats amb heli a una cadira de jardí i va volar sobre Long Beach, Califòrnia, aconseguint una altura de més de 4.600 metres, i sent multat posteriorment per travessar l'espai aeri sense autorització. 

Walters sovint havia somiat amb volar, però no ha pogut ser un pilot a causa de la seva mala vista (patia miopia com jo pateixo). La primera vegada que va pensar a utilitzar globus meteorològics per volar va ser entre els 13 i els 14 anys, després de veure'ls que penjaven del sostre d'una botiga d'articles militars. Vint anys més tard, el juliol del 1982, va decidir a realitzar el seu somni. La seva intenció era col·locar un parell de globus plens d'heli a la seva cadira de jardí, tallar l'àncora, i després surar per sobre del pati del darrere de la casa de la seva nòvia, a una alçada d'uns 9 metres per diverses hores. Va planejar a més utilitzar una pistola de perdigons per rebentar els globus i així poder baixar. També va agafar amb ell una ràdio per poder comunicar-se amb la seva nòvia, uns entrepans, una cervessa i una càmera fotogràfica. 

Després d'uns 45 minuts en l'aire, li va disparar a alguns globus, i després va deixar caure accidentalment la seva escopeta de perdigons per la borda. Va descendir lentament, fins que els globus van quedar atrapats en una línia d'alta tensió, causant una apagada de 20 minuts en un barri de Long Beach. Walters va ser capaç de trepitjar terra sense cap problema per sorpresa. I clar li van posar una multa per passar aquest pas aeri de 4.000 $ i Larry va recórrer i la multa es va reduir a 1.500$ USD.

Després de escoltar i llegir aquesta història em va recordar molt a la pel·lícula que s'anomena UP "Amunt", no em recordo molt però el que jo sé es que hi ha un avi i un nen que van penajr molts globus a la casa del avi, i van volar al cel i la raó crec que era el somni de la seva dona però ella es va enfermar i va morir. Doncs l'avi va voler cumplir-ho igualment.

I tristament Larry Walter no va tenir una de les millors vides, després del seu vol va renunciar la seva feina com un camioner i va aparéixer en un anunci però mai va guanyar molts diners. També podem buscar una mica sobre ell, i veiem que va trencar amb la seva nòvia de 15 anys de relació. Al final es va suicidar amb un tir al cor a l'any 1993 el 6 d'octubre, clar va ser la seva decisió, si una persona ja ha perdut tot i veu que no es capaç de començar tot de nou i ja no li veu el sentit a vida, es posa molt negativa, no té ganes de res i vol no patir més, fa d'algunes decisions més tristes per acabar-ho tot. Em fa molta pena aquest tema i però es el que hi ha però jo la veritat no faria això ni en el meu pitjor moment perquè jo ja tinc tot planejat i faré el tot el possible per a sortir per davant! Encara hi ha moltes esperances i no me les penso perdre. I si hi ha una persona coneguda que pateix això intentare a calmar-la i fer-li entendre que potser millorarà tot i si està pitjor millor que es comuniqui amb un profesional.

Flexagon

·Un dia a Experimenta el nostre professor ens va ensenyar un video de com es fa un "flexagon" que té com cares ocultes i ens va donar una plantilla per fer-lo.

El procés va ser aquest, primer hauriem de retallar-lo bé i pintar amb 4 colors diferents per vertical. Després de quan el tinguim pintat, dobleguem totes les linies que hi han i a la part de "glue" li posem cola i el rombe pintat que està oposat de la part part on posa glue i el enganxem en aquesta part. Ens ha de formar com uns rombes 3d. Seguim fent això fins arribar a la part on posa "end tap", aquesta part que es com un petit troç de paper i hem de introduïr a dins perquè ens ha de quedar com un buit en l'atre últim rombe i el enganxem a dins de aquest buit. Per l'últim hem de deixar-lo assecar i ja podem jugar normalment.

El video de com es juga o "l'efecte" de/amb flexagon:

Una mica d'explicació sobre que es flexagon:

Un flexàgon és un objecte pla amb forma de polígon creat mitjançant el plegat d'un full de paper, la principal característica del qual resideix que, mitjançant la seva correcta flexió, permet mostrar més cares que les dues úniques que en un principi posseeix un polígon pla.

Sempre ha estat considerat una joguina, encara que té força interès en geometria. Els flexàgons són generalment quadrats o rectangulars (els tetraflexagons) o hexagonals (els hexaflexàgons). Un prefix s'afegeix al nom per indicar el nombre de superfícies que el model pot exhibir, incloent-hi les dues superfícies que (posterior i davantera) són visibles abans de doblegar. El descobriment del primer flexàgon, un tri-hexaflexàgon, s'acredita a l'estudiant britànic Arturh H. Stone que estudiava a la universitat de Princeton als EUA el 1939, quan retallava fulls de paper de mida americana per poder-los arxivar en un format anglès; amb les tires que li van sobrar, va anar doblegant-les, cridant-li l'atenció una que formava un hexàgon, els extrems del qual va pegar, i en pressionar sobre alguns vèrtexs va comprovar com girava al voltant del centre i les cares que estaven ocultes passaven a ser visibles, acabava de descobrir el tri-hexaflexàgon.